Animals: Ós bru
L'ós bru (Ursus arctos) és una espècie de mamífer carnívor de la família Ursidae propi d'Euràsia i Amèrica del Nord.
Descripció:
És un habitant característic dels boscos madurs d'Europa, Àsia temperada i Amèrica del Nord. En aquest vast territori apareix sota cert nombre de subespècies, que es diferencien unes de les altres per la coloració i la grandària, fins al punt que antigament se'ls considerava com a espècies autòctones. Podem citar, per exemple, als grans grizzlys (Ursus arctos horribilis) i el kodiak (Ós de Kodiak); La seva longevitat és de 25 a 30 anys (màxims coneguts de 34 anys en estat silvestre i 47 en captivitat). Té una longitud corporal d'entre 1,50 i 2,95 m, depenent de la subespècie, i una alçada a la creu de fins a 1,30 m. El seu pes també varia, des dels 100 fins als 675 kg. El color és molt variable d'un individu a un altre. Pot variar entre el marró molt fosc i el daurat clar, passant per diverses gammes de grisos. Les cries solen presentar un collaret blanquinós més o menys ampli al voltant del coll, marca que habitualment desapareix a partir de la primera muda l'any d'edat, però pot quedar alguna resta en els adults. El pelatge es renova un cop l'any, en l'època estival. La visió no la té molt desenvolupada; comparada amb altres sentits, encara que sí pot veure en color durant la nit. A llarga distància reconeixen formes però no detalls, i detecten molt millor animals o objectes en moviment que immòbils.
Són plantígrads. En algunes situacions desfavorables poden alçar-se sobre les seves potes del darrere per augmentar el seu camp de visió. La seva oïda és extremadament agut i desenvolupat igual que l'olfacte, que és excel·lent, finíssim i, sens dubte, el seu sentit més desenvolupat i el que més els ajuda en la seva vida quotidiana. Gràcies a ell poden detectar a llarga distància moltes de les seves fonts d'aliment i també l'estat sexual d'altres exemplars durant l'època de zel. Les seves mandíbules tenen 4 canins o ullals, punxeguts i robusts com els d'altres carnívors. No obstant això, la presència d'incisius aptes per tallar herba i tiges, i de molars amplis i aplanats que poden triturar aliments d'origen vegetal, fan que la dentadura d'aquest carnívor estigui perfectament adaptada a un règim omnívor.
Distribució:Està distribuït per àmplies zones d'Europa, Àsia temperada i nord d'Amèrica, però amb una població desigual i fragmentada en petits nuclis.
Alimentació:Els óssos són omnívors: a la primavera i tardor la seva alimentació és sobretot vegetal, però també aprecien les carronyes. El seu aliment preferit són les bresques de mel. A més cacen petits vertebrats i insectes i, en el moment de remunti dels salmons en els rius, es fan pescadors, concentrant prop de les ribes. Alguns individus s'especialitzen en la captura de grans preses, sobretot cérvols i alguns altres ungulats. A causa del seu caràcter de superdepredador, els óssos no tenen predadors naturals, de manera que l'home és la seva única amenaça.
Costums:Los osos pasan el invierno en un estado de hibernación, utilizando la mayor parte del tiempo en prepararse para el letargo invernal, guardando en los tejidos adiposos un 75 % de la energía obtenida de los alimentos. En las últimas comidas antes de la hibernación ingiere hierbas y tierra junto a la comida para que se mezcle con la saliva formando un bolo alimenticio que al llegar al intestino grueso colapse el orificio secretor e impida su salida. Gracias a ese "tapón" los alimentos se van amontonando para que así, aparte de la grasa acumulada, también se puedan extraer nutrientes realizando la digestión, eso sí, de una forma más lenta.
L'ós bru (Ursus arctos) és una espècie de mamífer carnívor de la família Ursidae propi d'Euràsia i Amèrica del Nord.
Descripció:
És un habitant característic dels boscos madurs d'Europa, Àsia temperada i Amèrica del Nord. En aquest vast territori apareix sota cert nombre de subespècies, que es diferencien unes de les altres per la coloració i la grandària, fins al punt que antigament se'ls considerava com a espècies autòctones. Podem citar, per exemple, als grans grizzlys (Ursus arctos horribilis) i el kodiak (Ós de Kodiak); La seva longevitat és de 25 a 30 anys (màxims coneguts de 34 anys en estat silvestre i 47 en captivitat). Té una longitud corporal d'entre 1,50 i 2,95 m, depenent de la subespècie, i una alçada a la creu de fins a 1,30 m. El seu pes també varia, des dels 100 fins als 675 kg. El color és molt variable d'un individu a un altre. Pot variar entre el marró molt fosc i el daurat clar, passant per diverses gammes de grisos. Les cries solen presentar un collaret blanquinós més o menys ampli al voltant del coll, marca que habitualment desapareix a partir de la primera muda l'any d'edat, però pot quedar alguna resta en els adults. El pelatge es renova un cop l'any, en l'època estival. La visió no la té molt desenvolupada; comparada amb altres sentits, encara que sí pot veure en color durant la nit. A llarga distància reconeixen formes però no detalls, i detecten molt millor animals o objectes en moviment que immòbils.
Són plantígrads. En algunes situacions desfavorables poden alçar-se sobre les seves potes del darrere per augmentar el seu camp de visió. La seva oïda és extremadament agut i desenvolupat igual que l'olfacte, que és excel·lent, finíssim i, sens dubte, el seu sentit més desenvolupat i el que més els ajuda en la seva vida quotidiana. Gràcies a ell poden detectar a llarga distància moltes de les seves fonts d'aliment i també l'estat sexual d'altres exemplars durant l'època de zel. Les seves mandíbules tenen 4 canins o ullals, punxeguts i robusts com els d'altres carnívors. No obstant això, la presència d'incisius aptes per tallar herba i tiges, i de molars amplis i aplanats que poden triturar aliments d'origen vegetal, fan que la dentadura d'aquest carnívor estigui perfectament adaptada a un règim omnívor.
Alimentació:Els óssos són omnívors: a la primavera i tardor la seva alimentació és sobretot vegetal, però també aprecien les carronyes. El seu aliment preferit són les bresques de mel. A més cacen petits vertebrats i insectes i, en el moment de remunti dels salmons en els rius, es fan pescadors, concentrant prop de les ribes. Alguns individus s'especialitzen en la captura de grans preses, sobretot cérvols i alguns altres ungulats. A causa del seu caràcter de superdepredador, els óssos no tenen predadors naturals, de manera que l'home és la seva única amenaça.
Costums:Los osos pasan el invierno en un estado de hibernación, utilizando la mayor parte del tiempo en prepararse para el letargo invernal, guardando en los tejidos adiposos un 75 % de la energía obtenida de los alimentos. En las últimas comidas antes de la hibernación ingiere hierbas y tierra junto a la comida para que se mezcle con la saliva formando un bolo alimenticio que al llegar al intestino grueso colapse el orificio secretor e impida su salida. Gracias a ese "tapón" los alimentos se van amontonando para que así, aparte de la grasa acumulada, también se puedan extraer nutrientes realizando la digestión, eso sí, de una forma más lenta.
También utilizan tierra y hierba para acomodar sus madrigueras, en las que duermen con un sueño entrecortado, sin variaciones en su temperatura corporal.
Cuando despierta, la obstrucción se expulsa sin problemas y es también en este período cuando las osas paren (diciembre-enero) y comienzan a criar a sus hijos.
Las hembras suelen moverse por áreas de algunas decenas de kilómetros cuadrados que utilizan de forma intensa. Por el contrario, los machos tienen grandes áreas de campeo, que engloban las de varias hembras. Un macho adulto radiomarcado en el actual Parque Regional de Riaño (León) se movió durante cuatro años por una extensión de 2447 km². La calidad del hábitat tiene una notable influencia sobre la extensión del área de campeo. Los ejemplares que viven en los bosques borealesde coníferas —mucho menos productivos que los bosques caducifolios templados más típicos de España— tienen áreas de campeo mucho mayores. Por ejemplo, los machos estudiados en Suecia y Noruega se mueven por extensiones de 5430 km² de media, mientras que las hembras tienen áreas de campeo medias de 345 km².
Adrian Romero 4ºD
Comentarios
Publicar un comentario